dijous, 24 de novembre de 2011

Una verdura de tardor i hivern molt versàtil


Es tracta d'una verdura d'origen mediterrani.En els últims anys, en part a causa de la laboriosa preparació que exigeix ha perdut popularitat.
La composició del card és molt semblant a la de la carxofa. . El component majoritari és l'aigua, seguit d'hidrats de carboni constituïts en la seva major part per inulina. El contingut de fibra no és molt elevat.. Tot i que l'aportació de vitamina C és escàs, aquesta és la més abundant entre la resta de vitamines. . Respecte a les sals minerals, el card és molt ric en calci (però de difícil absorció), magnesi, ferro (de pitjor absorció que el de procedència d'aliments d'origen animal) i conté petites quantitats d'oligoelements com zenc, coure i manganès.
La seva baixa aportació calòrica fa que pugui ser inclòs en les dietes d'aprimament, sempre que vagi amanit amb el mínim d'oli. D'altra banda, entre els hidrats de carboni que conté el card es troba la inulina, una substància que no necessita la presència d'insulina per a la seva metabolització en l'organisme, pel que és un aliment molt adequat per a persones que pateixen diabetis mellitus. El lleuger sabor amarg característic l'hi deu a una substància anomenada cinarina, que li confereix certes propietats terapèutiques. Té una notable acció protectora sobre el fetge: augmenta la secreció de bilis, contribuint a descongestionar el fetge.. En ser la bilis més fluida, la vesícula biliar es buida amb major facilitat i hi ha menor tendència a la formació de càlculs biliars.

La part comestible d'aquesta planta són les penques, que posseeixen un sabor característic suaument amarg. Si aquestes són joves i molt tendres es poden consumir crues en amanida, encara que generalment es cuinen. Bullits o al forn, i arrebossats amb salsa beixamel i una picada d'ametlles, els cards constitueixen un plat típic del menú nadalenc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada