A la Catalunya interior i la Franja per Setmana Santa és una tradició fer panadons. Els panadons es fan amb una base de pasta que es farceix amb diferents ingredients. Abans, es solien fer perquè segons la religió cristiana per Setmana Santa no es podia menjar carn. Arreu de Catalunya es fan panadons, amb algunes variants segons el lloc on es faci.
La recepta
Per fer els panadons podem fer la pasta a casa o bé podem comprar pasta de fer pa a la pastisseria i acabar-ho de fer a casa.
La pasta de la pastisseria la treballarem amb farina i oli fins que no se'ns enganxi als dits. Cada pa de pasta el dividirem en 5 o 6 porcions, depenent de com volem que siguin de grans els nostres panadons. Les porcions les farem en forma de bola i les deixarem reposar fins que augmentin de volum. Cada una de les boletes que hem fet serà un panadó.
Si volem fer la pasta a casa , ens caldrà :
Oli d'oliva ,dues cullerades soperes, un got de 200cc. d'aigua, mig kilo de farina de blat, llevat (si en teniu de pastisser 10gr. , si no un sobre de llevat comercial per ej. Mandarín), un pols de sal.
Feu un volcà amb la farina, i pasteu. Rectifiqueu de aigua i farina fins que no s'enganxi als dits. I llavors deixeu reposar vint minuts.
Quan ja han reposat aplanem amb el corró de manera que ens quedin en forma de cercle. Aleshores, quan tenim el cercle fiquem el farciment a la meitat del cercle i dobleguem l'altra meitat per tapar-lo, ajuntant les vores. Després els panadons es posen al forn, que ha d'estar a uns 250 graus. Abans de posar-los al forn els hi posem un rajet d'oli al damunt i una mica de sucre.
Els panadons es poden farcir de diferents maneres:
Farciment de carabassa
Hi posarem una capa de carabassa tallada fineta i al damunt oli, sucre i tancarem el panadó. S'hi pot afegir panses, canyela , sucre ... al gust .
Farciment d'espinacs
Hi posarem els espinacs que haurem escaldat prèviament (ben escorreguts). També hi posarem una miqueta de sal, all tallat ben petit, panses, pinyons i oli.
Els panadons tradicionals son de cabassa i espinacs però els podeu fer de qualsevol cosa, xocolata, poma ... nomès canvia el farcit :
Farciment de vent
Només hi posarem oli, farina i sucre.
Bon profit!
Farciment de pomaQuan tindrem la pasta estirada hi posarem la poma tallada molt fineta, oli, sucre i ho tapem.
Parlem de la carbassa.
El notable valor nutritiu de la polpa de la carbassa es deu a la seva composició, o millor dit a la composició que no té: Es tracta d’un dels aliments més baixos en grassa i sodi, dos declarats enemics de la salut de les artèries i del cor. Això fa que la carbassa sigui una gran amiga de les artèries. El contingut de nutrients és força reduït 6% hidrats de carboni, 1% de proteïnes i pràcticament 0% de grassa. En canvi destaca per la seva gran riquesa de betacorotè (provitamina A) i en minerals com el potassi i el calci. El seu contingut en fibra soluble també és destacable, és per això el seu efecte saciant sobre la gana. Totes les varietats de carbassa presenten les mateixes propietats hipertensores, diürètiques, laxants i
preventives del càncer; de manera que aquestes són les seves principals indicacions:
Hipertensió arterial, per el seu alt contingut en potassi i baix en sodi.
Afeccions coronaries i Arteriosclerosis, per els seus nivells baixos en sodi i grassa, i per la seva abundància de betacorotè (provitamina A), que protegeix la paret de les arteries.
Afeccions renals,la carbassa actua com a un diürètic suau, augmentant la producció d’orina i afavorint l’eliminació de líquids de l’organisme.
Afeccions de l’estómac, en aquest cas, actua neutralitzant l’accés d’acidesa en l’estómac, gràcies a les seves sals minerals alcalines. A més té una acció suavitzant i protectora sobre la mucosa (capa interna) de l’estómac.
Estrenyiment, la fibra de la carbassa es de tipus soluble i actua com a laxant suau i no irritant sobre l’intestí.
Prevenció del càncer,la carbassa conté tres de les substàncies vegetals de major acció anticacerígena comprovada: betacarotens, vitamina C i fibra vegetal. No es fàcil trobar en un sol aliment aquests tres factors preventius. Es per això que la família de les carbasses juntament amb la de les cols constitueixen els aliments de major acció anticancerígena.
GRANES O PIPES DE CARBASSA
Són molt riques en vitamina E, àcid linoleic, cinc i ferro. Les seves propietats
dietètiques són;
Antiprostàtiques; Eviten l’hipertrofia de la pròstata, a més de desinflamar i relaxar la
bufeta de l’orina, facilitant la micció.
Vermífugues, les pipes de carbassa paralitzen els paràsits de l’intestí, com les tenies
(solitari) i els àscaris. L’ús de les granes d’aquest vegetal com a cura antiparasitària
intestinal, és molt antiga i ha estat utilitzada en moltes civilitzacions.
